Buscant feina...


VII. L'entrevista més llarga del món


     Dijous vaig anar a fer una nova entrevista a Barcelona. La número 15. Prèviament, vaig haver de fer una entrevista telefònica amb la persona que vaig contactar. Va ser en anglès, però no hi va haver cap problema. Dijous quan vaig arribar a l'oficina, em va dir que l'entrevista duraria prop de dues hores. D'acord, cap problema. I que seria entrevistada pel Project Manager, la Designer, la persona encarregada de les xarxes socials, i el Manager. I que a més a més, hauria de fer una prova d'anglès, i un test sobre xarxes socials. Molt bé.

Vam començar l'entrevista amb la primera persona. Cap problema. Fins i tot van ser preguntes molt encertades i interessants, ja que crec que és millor preguntar sobre la relació que té l'entrevistat amb les xarxes socials, que les típiques preguntes que fan els professionals en recruitment, com ara, quins són els teus punts forts. La segona persona que em va entrevistar, va ser la noia que s'encarregava de les xarxes socials, i que com a detall us diré que parlava tan baixet que no sé si és que ja parlava així, o és que pretenia que jo no l'escoltés. Sense haver-se llegit ni una paraula del meu CV, em va preguntar amb to despectiu per què ara estudiava Publicitat si abans havia estudiat periodisme. Bé, me'n vaig ensortir prou bé amb la resposta i amb prou educació. La següent noia, designer de l'empresa i que tampoc s'havia llegit el meu currículum, em fa fer una pregunta sorprenent. Em va indicar que l'empresa treballava amb clients que es dedicaven a la tecnologia. D'acord. I llavors em diu: Tu, quan se t'espatlla algun aparell, què fas? El portes a arrreglar o ho arregles tu sola? Jajaja. Vosaltres què feu si la rentadora se us espatlla? O el rentavaixelles, o la TV, o... Dons suposo que depèn, no? Però què passa? Que a més de ser becaria he de saber arreglar rentadores?

Bé, fins aquí les entrevistes, perquè el Manager estava reunit i no em va poder entrevistar. Gran llàstima. Però ara passem als tests. El d'anglès era prou interessant i va consistir en escriure dos correus electrònics a dos clients. Però el següent test era propi de frikis de les xarxes socials i Internet. Vosaltres, per exemple, sabeu qui va ser l'inventor del Goggle Analítics? Jo no. Sabeu qui és Paul Krick? Jo tampoc. Sabeu en què es pot diferenciar el SEM del SEO. Jo tampoc. I sort que el primer entrevistador em va avisar que serien preguntes MOLT generalistes.

El dia següent, vaig fer l'entrevista número 16. Molt més productiva i amb preguntes molt més interessants. Creuant els dits per saber-ne el resultat.

Fins aviat!



VI. RUN-RUN

     Quant temps fa que no el sentiu? Aquell run run a la panxa, com si tres centes papallones volessin per dins del vostre estomac sense parar... És semblant a quan esteu enamorats però no acaba de ser el mateix, per bé o per mal. Aquest run run, al què em refereixo és el previ als dies abans de fer una entrevista. Saps que pots ser l'escollit, però no tens el lloc garantit. Saps que t'hi hauràs d'esforçar, però que la sort serà un element clau. Saps que potser tornes derrotat, però tot i així mantens l'esperança. És aquell run-run que et fa sentir que encara ets viu i que un futur nou s'està acostant. Divendres a per la número 15. 



NÚRIA RUIZ VINYETA


V. "Querer aprender y formarse"



    

    "Querer aprender y formarse" aquest és el reclam que utilitza aquesta empresa en la seva oferta publicada a Infojobs.net . És això sinònim de treballar a JORNADA COMPLETA durant 6 MESOS fent tasques que requereixen els coneixements, com a mínim, d'una llicenciatura en comunicació o publicitat; més d'1 ANY d'experiència que és el que es requereix? I si això hi sumem que a més a més hem de poder formular un conveni de pràctiques amb la universitat on estudiem, i que per tant, no disposem d'un contracte de feina, què ens queda. Com vivim? Com paguem el pis on vivim? Com mengem? 


La feina ha estat meva. He estat la sel·leccionada. Però per més INRI a la situació, no puc acceptar aquesta sucosa oferta, perquè el quadrimestre s'ha acabat, i estic a l'espera de fer la matriculació pel següent.  





IV. Brilla, brilla Puigcerdà

Milers de persones han visitat durant aquest pont la nostra comarca, i el nostre poble. Tot just començava la setmana, que ja s'encenien els llums nous de trinca de Nadal. Comerciants i restauradors es començaven a fregar les mans pels guanys que podrien aconseguir durant aquests dies, que per sort de tots ells, no han estat gens plujosos i convidaven a passejar durant les tardes pel carrers més cèntrics del poble. 

Amb l'absència de la neu s'ha hagut de fer les mil i una per aconseguir superar el pont de la Immaculada amb guanys, i fer que el turisme preferís el poc fred de les muntanyes, a les agradables temperatures de la costa. Si fa uns anys, el principal motor econòmic era la construcció i la venda de segones residències, ara el turisme ha de ser l'objectiu principal. I sembla que el govern de Puigcerdà ho està entenent. 

Passejant durant aquests dies, o si més no, intentant-ho, perquè els carrers (que no les botigues) eren plens de gom a gom, sentia els turistes/segons residents queixar-se sobre si les noves places estaven ben fetes, si calia canviar els parcs infantils de lloc, si aquell banc fa nosa per passar, si massa llums, si massa gent, si massa de tot... En un primer moment, vaig pensar que quina barra! Però més tard, vaig arribar a la conclusió que potser una mica de raó sí que tenien. No ens estem excedint? Puigcerdà ja brilla per si sol, què més fa falta?

Està molt bé que fem coses pel turisme perquè ara per ara és l'únic motor econòmic que ens pot salvar, però el turisme ha vingut aquí sempre, i a la gent li agrada anar al poble, no passejar per carrers recarregats i calcats als de la ciutat. I als que som d'aquí ens agrada el nostre poble, i ens agrada tant els dilluns com els dissabtes, i també som els que escollim el poble per viure, en lloc de la ciutat. I també ens agrada sentir-nos mimats, saber que es fan les coses no només pels de fora, sinó també pels d'aquí.  

Aquests passats dies veient els carrers, sentia com si hi hagués el neguit de fer brillar i brillar Puigcerdà, per fer una bona caixa en pocs dies i poca cosa més. 

NÚRIA RUIZ VINYETA



III. Posa un becari a la teva vida


Avui al revisar totes les ofertes de feina, m'ha sorprès una cosa: el 80% de les ofertes es
dirigeixen a becaris. Fins aquí, cap problema. Però algú de veritat pot pensar que un
becari pot ser "Becario de Jefe de prensa" amb una remuneració de 0 euros? Es pot ser
becari en una agència de publicitat, en una redacció, en un departament de màrketing...
Però la persona que que ha de dirigir una redacció, com ara en aquest cas, i que ha de
prendre responsabilitats sobre tots els altres, no pot ser un Becari. Ha de ser algú
qualificat i degudament retribuït. 

El que passa és que les empreses s'estan aprofitant que ens trobem en un context de
crisi, i si a l'oferta de treball que pengen hi afegeixen la paraula BECARI al davant, no
estan obligats a pagar a aquella persona per la seva feina. I mentrestant, el becari fa la
feina d'aquella persona, però en canvi, sense cobrar res... Vergonyós...


NÚRIA RUIZ VINYETA

II. Quan ja no ets el perfil que es busca...

Ahir al vespre vaig rebre una nova trucada de feina. Aquest cop es tractava de l'Asociación
Española del Lujo que tenia penjada una oferta de feina per tal de buscar 2 becaris pel
seu departament de comunicació. La noia, directament em va emplaçar a fer una
entrevista personal. En veure que no m'explicava res referent a l'oferta de treball, vaig
decidir preguntar jo. L'oferta penjada al portal Infojobs, inclou una fitxa amb una breu
descripció del lloc, però tot i així normalment, durant el primer contacte telefònic
l'entrevistador l'explica amb una mica més de detall. Dons en aquest cas, NO. Simplement
em va respondre que ja ho parlaríem durant l'entrevista personal. D'acord. Acte seguit,
vaig demanar-li si era una feina remunerada (tenint en compte que ara per ara, no totes les
ofertes ho són, i que en cas negatiu no cal fer perdre el temps ni a uns ni a altres). I la
resposta va ser....directa: "Sí que està remunerada, però veient les teves preguntes, ja no
ets el perfil que busquem.Moltes gràcies."

Sí, sí....així mateix em vaig quedar jo... 


NÚRIA RUIZ VINYETA



I. Riiiiiiiiiiiing, Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing



Quan estàs buscant feina, quan sona el telèfon és com si de cop i volta se't parés el cor
pensant que potser aquella serà la trucada de la sort. L'esperança, però, en alguns casos
acaba aviat. Com per exemple, avui. Feia només una estona que havia fet la ronda habitual
pels webs que proporcionen ofertes de treball, quan sona el telèfon i resulta que era
l'empresa en què m'havia inscrit, feia tot just uns minuts. Anaven per feina. (Val a dir
també, que només estàvem inscrites dues persones.) 

La noia que m'ha trucat m'ha explicat que era una empresa molt reconeguda i que fins i tot,
s'acabaven de traslladar a Gràcia, en unes oficines més grans, perquè ja eren prop de 300 
treballadors -potser no els farà res ser 301, he pensat jo-. I ha estat al cap de 50 segons
quan ha caigut la pedra: "serien 20 hores setmanals, i sense retribució econòmica
t'interessa?", ha dit. 

Sabeu com continua la conversa, oi? 


NÚRIA RUIZ VINYETA
Subscriure's a: Missatges (Atom)